Sintaxi dels casos. Els conceptes de "Forma" i "Funció".

Una manera de començar l'acostament a l'ús dels casos llatins podria ésser incloure'ls directament a la llista de trets que manifesten noms i adjectius i que, parlant de les llengües llatines del nostre entorn, serien el gènere i el nombre. Penseu que, tot i que ja no sigui més que una resta fossilitzada, encara els tenim a les sèries formades pels pronoms personals. Fixem-nos, si no, a les formes que presenta el castellà per a les dues primeres persones:

 

	1ª persona sg.	2ª persona sg.	Exemples (amb menció de la funció que hi fan)
Nominatiu	yo	tú	Sbj: «yo conocía a un jugador de mus esloveno»
Acusatiu/ Datiu	me	te	CD: «Mi padre te ha visto en la manifestación» CI: «Pepe, el jefe te ha traído un kit de peón caminero»
Genitiu/ Datiu	mí	ti	CN: «Hay cosas de mí que no sabes» CI: «A mí, me han cobrado cinco euros más»
Ablatiu	conmigo	contigo	CC: «Profe, nos vamos de vacaciones contigo»

Aquests canvis en la forma dels pronoms indiquen força clarament quina funció sintàctica li pertoca  al conjunt de l'estructura oracional.

Quan passem a veure com funciona en llatí, la diferència seria que, a banda dels pronoms, la marca que ens indica quina funció sintàctica pot fer el substantiu en qüestió -i tot el conjunt del seu SN- s'afegeix a les de gènere i nombre, tal com podem veure a continuació:

1- Antics acusatius plurals de la primera i segona declinació:

	Arrel	Vocal temàtica → marca de gènere	Morfema de cas	Morfema de nombre	Resultat
1ª Declinació	Lup-	-a (marca del femení)	-m /-n	-s (sg: Ø )	Lup-a-n-s → lupas
2ª Declinació	Lup-	-o (marca del masculí)	-m / -n	-s (sg: Ø )	Lup-o-n-s → lupos
4ª Declinació
5ª Declinació